El saló de ball
Quan entrem al Saló de Ball, la seva magnitud ens sorprèn. Com podem
observar, el sostre de la sala està decorat amb motius mitològics i foren
encarregades per Maria Magrinyà i el seu fill.
També
podem veure una gran consola amb el mirall, el rellotge i els canelobres
d’estil Lluis XIV. Als laterals, veiem consoles d’estil Lluis XV i Lluis XVI, a
conjunt del cadiratge d’aquest estil. Finalment, al sostre trobem un gran
lampadari d’aranya, realitzat en cristall nacional durant el segle XIX.
Les pintures del sostre
A la sala que ens trobem, el Saló de Ball podem veure el sostre decorat
esplendorosament i podem veure dues zones diferenciades: el plafó central del
sostre, i els frisos que cobreixen els laterals.
Les obres són atribuïdes a Josep Bernat Flaugier, pintor provençal
establert a Catalunya.
Els frisos laterals
En aquesta part de la decoració observem que les pintures representen
escenes mitològiques les quals fan referència als quatre elements: terra, foc,
aigua i aire. Les escenes per cada element són tres, i d’aquesta manera, cada
mur compta amb tres escenes per a cada element.
Relacionats amb aquestes escenes i el plafó central observem una sèrie de
putti o amorets que s’intercalen entre els marc. Aquests, ens introdueixen en
l’escena central.
Terra
Pel que fa a l’element terra, l’autor hauria plasmat una representació dels
Misteris de Dionís, en que segons la llegenda Zeus transforma el seu fill
il·legítim en cabrit. A la seqüència hi veiem també un seguit de mènades i
nimfes, totes elles amb raïm, atribut de Dionís.
Un altre episodi representat és el
que fa referència als Treballs d’Heracles, conegut com Les pomes d’Or de les
Hespèrides. En aquesta representació de l’onzè treball d’Heracles veiem com
l’heroi lluita amb el gegant Anteu, qui vivia mentre toques la terra, i a qui
l’heroi venç ofegant-lo per sobre de les seves espatlles.
Per últim, a la darrera escena de l’element terra, l’autor ens torna a
mostrar com a protagonista a Dionís, aquí durant la seva infantesa a Nisa.
Dionís es acompanyat per un faune amb una gerra, probablement omplerta de vi.
Aire
El lateral aire se’ns presenta igual que el motiu anterior, en una escena
central rectangular, acompanyada a cada costat per dues composicions ovalades.
Al centre hi veiem a Èol –fill de Posidó-, senyor dels vents, qui apareix
coronat com si de un déu es tractés, obrint l’arca dels Quatre Vents. A
l’esquerra podem observar un home
–identificat com Zèfir - raptant una dona –identificada com Flora. L’escena es la culminació del mite, quan
Flora es raptada per Zèfir per esposar-la.
En l’altre escena apareix Èol engalanant una figura femenina, que seria
Flora ja casada, que passa a regnar sobre les flors dels jardins i els camps.
Aigua
El lateral aigua es mostra presidit per una escena central que es
desenvolupa al mar, on apareix Posidó en un carro aquàtic acompanyat per
Amfitria, la seva esposa.
Posidó, déu del mar apareix amb el característic trident, el que ens permet
reconèixer-lo fàcilment.
Al seguici que segueix al matrimoni està composat per animals marins i
genis de la mar. D’esquena a Posidó veiem una figura, que podria identificar-se
com Glau el pescador de la llegenda, qui vivia a Antedó i al menjar unes herbes
es feu immortal, transformant-se en divinitat marina.
A la part esquerra de la composició veiem una figura femenina, retinguda a
les roques per una criatura d’aspecte humà. La dona ha estat identificada com
Andròmeda.
Per últim, a l’esquerra veiem a Afrodita damunt una enorme closca, força
semblant al carro de Posidó escoltada per figures femenines i un amoret amb
l’arc.
Foc
En aquest lateral dedicat a l’element foc, podem observar en l’escena
central una representació de la farga d’Hefest, acompanyat pels Cíclops.
Hefest, deïtat de l’element igni regna sobre la metal·lúrgia.
A la dreta de la composició central trobem la figura de Bel·lerofontes
cavalcant sobre un cavall alat lluitant contra un ésser fantàstic, la Quimera.
Al costat esquerre apareixen dues criatures amb aspecte femení, les
Gorgones.
Aquest element se’ns mostra màgic, amb escenes de serp, ratpenats i dracs.
De nou, a l’escena apareixen els angelets que interrelacionen les escenes.
Les pintures del sostre
El primer que apreciem a l’hora d’observar el sostre és el caos que domina
l’escena on els personatges sorgeixen de manera espontània, la majoria d’ells
divinitats.
El centre de la imatge és converteix en l’eix de la representació, ja que
com podem observar d’aquí sorgeix la narració: una figura sorgeix portant
l’escut de la família Castellarnau, acompanyada d’éssers semblants i amb una
figura semblant a un putti.
La imatge té la intenció d’elevar al cel –espai sagrat en la majoria de
cultures- el nom de Castellarnau.
Aquest tipus de decoració, emprada sobretot en els palaus de prínceps
renaixentistes s’encarregaven amb la intenció d’obtenir cert reconeixement
sobre un passat gloriós i un present ple d’honors.
En primer lloc observem –començant per la part pròxima a l’element
Aire- la representació de la deessa
Atenea acompanyada per tres amorets. El grup apareix sobre uns núvols, que
serveixen per marcar profunditat en el sostre i remarcar la idea d’ascensió.
Atenea, és la deessa de la guerra i la raó a més de presidir les Arts i la
Literatura: d’aquí els instruments que veiem als seus peus.
Tocant l’escut podem veure a Hermes, divinitat que tenia l’ofici de
missatges a l’Olimp. Allà on Hermes apunta amb el caduceu apareix una figura
masculina, portant una instrument musical , i amb una aureola divina al cap. La
figura, ha estat interpretada com Apol·lo.
Al voltant, apareixen tota una sèrie de personatges sense identificar, tot
i que tres d’elles si: són les Gràcies, tradicionalment associades a la
inspiració en les arts.
A la zona oposada, podem veure a Zeus, màxima divinitat del panteó
representat com un ancià, muntat sobre un àliga. L’escena ens transporta al
mite de Faetont i Hèlios.
Al costat de Zeus podem veure a Hera, mare de tots els Déus i esposa
legítima de Zeus. El matrimoni diví, apareix acompanyat
de una sèrie d’amorets i figures entre els núvols.
