El Saló de Ball



El saló de ball

Quan entrem al Saló de Ball, la seva magnitud ens sorprèn. Com podem observar, el sostre de la sala està decorat amb motius mitològics i foren encarregades per Maria Magrinyà i el seu fill. 

També podem veure una gran consola amb el mirall, el rellotge i els canelobres d’estil Lluis XIV. Als laterals, veiem consoles d’estil Lluis XV i Lluis XVI, a conjunt del cadiratge d’aquest estil. Finalment, al sostre trobem un gran lampadari d’aranya, realitzat en cristall nacional durant el segle XIX.

Les pintures del sostre 

A la sala que ens trobem, el Saló de Ball podem veure el sostre decorat esplendorosament i podem veure dues zones diferenciades: el plafó central del sostre, i els frisos que cobreixen els laterals.

Les obres són atribuïdes a Josep Bernat Flaugier, pintor provençal establert a  Catalunya.


Els frisos laterals


En aquesta part de la decoració observem que les pintures representen escenes mitològiques les quals fan referència als quatre elements: terra, foc, aigua i aire. Les escenes per cada element són tres, i d’aquesta manera, cada mur compta amb tres escenes per a cada element.

Relacionats amb aquestes escenes i el plafó central observem una sèrie de putti o amorets que s’intercalen entre els marc. Aquests, ens introdueixen en l’escena central.


Terra


Pel que fa a l’element terra, l’autor hauria plasmat una representació dels Misteris de Dionís, en que segons la llegenda Zeus transforma el seu fill il·legítim en cabrit. A la seqüència hi veiem també un seguit de mènades i nimfes, totes elles amb raïm, atribut de Dionís.

Un altre episodi representat és el que fa referència als Treballs d’Heracles, conegut com Les pomes d’Or de les Hespèrides. En aquesta representació de l’onzè treball d’Heracles veiem com l’heroi lluita amb el gegant Anteu, qui vivia mentre toques la terra, i a qui l’heroi venç ofegant-lo per sobre de les seves espatlles.

Per últim, a la darrera escena de l’element terra, l’autor ens torna a mostrar com a protagonista a Dionís, aquí durant la seva infantesa a Nisa. Dionís es acompanyat per un faune amb una gerra, probablement omplerta de vi. 


Aire

El lateral aire se’ns presenta igual que el motiu anterior, en una escena central rectangular, acompanyada a cada costat per dues composicions ovalades. 
Al centre hi veiem a Èol –fill de Posidó-, senyor dels vents, qui apareix coronat com si de un déu es tractés, obrint l’arca dels Quatre Vents. A l’esquerra podem observar  un home –identificat com Zèfir - raptant una dona –identificada com Flora.  L’escena es la culminació del mite, quan Flora es raptada per Zèfir per esposar-la.

En l’altre escena apareix Èol engalanant una figura femenina, que seria Flora ja casada, que passa a regnar sobre les flors dels jardins i els camps.


Aigua


El lateral aigua es mostra presidit per una escena central que es desenvolupa al mar, on apareix Posidó en un carro aquàtic acompanyat per Amfitria, la seva esposa.

Posidó, déu del mar apareix amb el característic trident, el que ens permet reconèixer-lo fàcilment.

Al seguici que segueix al matrimoni està composat per animals marins i genis de la mar. D’esquena a Posidó veiem una figura, que podria identificar-se com Glau el pescador de la llegenda, qui vivia a Antedó i al menjar unes herbes es feu immortal, transformant-se en divinitat marina.

A la part esquerra de la composició veiem una figura femenina, retinguda a les roques per una criatura d’aspecte humà. La dona ha estat identificada com Andròmeda.

Per últim, a l’esquerra veiem a Afrodita damunt una enorme closca, força semblant al carro de Posidó escoltada per figures femenines i un amoret amb l’arc.

Foc


En aquest lateral dedicat a l’element foc, podem observar en l’escena central una representació de la farga d’Hefest, acompanyat pels Cíclops. Hefest, deïtat de l’element igni regna sobre la metal·lúrgia.

A la dreta de la composició central trobem la figura de Bel·lerofontes cavalcant sobre un cavall alat lluitant contra un ésser fantàstic, la Quimera.

Al costat esquerre apareixen dues criatures amb aspecte femení, les Gorgones.

Aquest element se’ns mostra màgic, amb escenes de serp, ratpenats i dracs. De nou, a l’escena apareixen els angelets que interrelacionen les escenes. 


Les pintures del sostre


El primer que apreciem a l’hora d’observar el sostre és el caos que domina l’escena on els personatges sorgeixen de manera espontània, la majoria d’ells divinitats.

El centre de la imatge és converteix en l’eix de la representació, ja que com podem observar d’aquí sorgeix la narració: una figura sorgeix portant l’escut de la família Castellarnau, acompanyada d’éssers semblants i amb una figura semblant a un putti.

La imatge té la intenció d’elevar al cel –espai sagrat en la majoria de cultures- el nom de Castellarnau.

Aquest tipus de decoració, emprada sobretot en els palaus de prínceps renaixentistes s’encarregaven amb la intenció d’obtenir cert reconeixement sobre un passat gloriós i un present ple d’honors.

En primer lloc observem –començant per la part pròxima a l’element Aire-  la representació de la deessa Atenea acompanyada per tres amorets. El grup apareix sobre uns núvols, que serveixen per marcar profunditat en el sostre i remarcar la idea d’ascensió. Atenea, és la deessa de la guerra i la raó a més de presidir les Arts i la Literatura: d’aquí els instruments que veiem als seus peus.

Tocant l’escut podem veure a Hermes, divinitat que tenia l’ofici de missatges a l’Olimp. Allà on Hermes apunta amb el caduceu apareix una figura masculina, portant una instrument musical , i amb una aureola divina al cap. La figura, ha estat interpretada com Apol·lo.

Al voltant, apareixen tota una sèrie de personatges sense identificar, tot i que tres d’elles si: són les Gràcies, tradicionalment associades a la inspiració en les arts.

A la zona oposada, podem veure a Zeus, màxima divinitat del panteó representat com un ancià, muntat sobre un àliga. L’escena ens transporta al mite de Faetont i Hèlios.

Al costat de Zeus podem veure a Hera, mare de tots els Déus i esposa legítima de Zeus. El matrimoni diví, apareix acompanyat de una sèrie d’amorets i figures entre els núvols. 




No hay comentarios:

Publicar un comentario