La família Castellarnau

La Casa Castellarnau: una peça més del mosaic històric de Tarragona

Per tal de poder desenvolupar una museografia adequada a la Casa Castellarnau en primer lloc hem d’elaborar una cronologia que ens permeti emmarcar-la en un context, el que ens suposarà una millor comprensió del que voler plasmar. En aquesta cronologia ens centrarem en el període històric dels primers Castellarnau en tant que la seva trajectòria vital esta connectada amb l’immoble que aquí estudiem.
El primer Castellarnau que arribà a Tarragona és Carles de Castellarnau, qui nasqué a Alins de Vallferrera probablement a l’any 1714 . El primer que cal esmentar en aquesta història és que els Castellarnau eren una família que provenia de Alins  -vila que actualment pertany a la comarca del Pallars Sobirà-, i estaven dedicats plenament a l’extracció minera i a un complex de fargues pertanyent a la família.
Carles de Castellarnau es traslladà a Tarragona a la segona meitat del segle XVIII i el motiu d’aquesta marxa d’Alins encara és incert, tot i que es planteja que l’arrel del problema està en la disputa amb uns altres parents per una herència. D’aquesta disputa sorgí l’acusació de violació a dues noies del poble i per aquest fet, Carles fou tancat a Barcelona. Carles sortí absolt, però el seu nom ja havia estat tacat: tot i això, el 20 de Setembre es resolia la restauració de l’honor a Carles de Castellarnau, a més de la demanda de càstig a qui el va acusar. Amb aquesta situació, en primer lloc de la disputa per la herència, i desprès de les falses acusacions, Carles marxà cap a Tarragona on refarà la seva vida.
L’any 1749 Carles de Castellarnau va contraure matrimoni amb Maria Magrinyà, pubilla molt ben dotada pels seus pares, amb una masia a Puigdelfí i una casa al carrer de les Escrivanies Velles al terme municipal de Tarragona.
Un cop assentat a Tarragona, on demostrà la seva condició de noble per tal d’evadir el pagament del cadastre personal. Els inicis com a veí de Tarragona foren complicats ja que ràpidament s’enemistà amb els que controlaven l’ajuntament: en un principi intentà establir un hostal a la zona del port –el que era contradictori amb els interessos de l’Ajuntament-, i desprès es negà a pagar el dret de mercaderies per un immoble adquirit al Carrer Cavallers  i una masia.
Per aquests anys a més, Carles de Castellarnau aconseguí solucionar els problemes familiars existents entre les tres branques de Castellarnau, el que li donà la possibilitat de gaudir de la meitat de les rendes provinents de de la farga d’Alins.
A més, la tranquil·litat econòmica es veié remarcada a la mort del seu sogre: com a conseqüència del fet, passà a gaudir com a usufructuari del patrimoni dels Magrinyà.
Com a resultat de tan bon estat econòmic, hem de veure en aquest context l’adquisició per el noble Carles de Castellarnau de tres immobles al Carrer Cavallers.
Amb la posició social força consolidada, la vida de Carles de Castellarnau va transcórrer ja aquests anys fins a la seva mort l’any 1766 dedicada als negocis a Alins i al que podríem dir avui dia l’especulació amb terrenys a Tarragona. La seva esposa, Maria Magrinyà el sobrevisqué fins a l’any 1805. En aquest període de temps de viudetat de Magrinyà hem de situar l’impuls que es donà a la reconstrucció i remodelació de la Casa Castellarnau del carrer Cavallers. Hem d’apreciar també la forta personalitat de Magrinyà, qui sapiguè defensar el patrimoni aconseguit i mantenir-lo, a més de impulsar la reconstrucció de la seva nova llar al carrer Cavallers, en un moment en que la dona havia de romandre en una esfera privada, centrada en la llar deixant al sexe masculí la esfera pública.
L’hereu de Carles i Maria fou Josep Antoni, el primer fill masculí del matrimoni. Durant aquesta època el cognom Castellarnau –sempre parlem de la branca tarragonina- arribà al seu màxim esplendor, en tant que aconseguí un important ascens social, en bona part per els negocis de Josep Antoni i la seva vida política com a representant de la noblesa.             
El fet més destacable d’aquest període respecte a la Casa Castellarnau, fou la guerra del francès en la qual l’immoble no patí massa, ja que restà ocupada per oficials napoleònics d’alta graduació, tal i com informa Narcís de Camps. Tot i això, sembla que finalment les despeses de rehabilitació pujaren més del calculat, com demostra un document privat de l’1 d’Abril de 1829 titulat Estado de los intereses de la Casa Castellarnau.
Josep Antoni i la seva esposa, Maria Antonia de Camps tingueren onze fills, tot i que només set van arribar a l’edat adulta. Josep Antoni de Castellarnau i de Camps fou l’hereu. De la seva trajectòria vital remarcarem la seva participació en la comissió que viatjà a Madrid per tal que Tarragona fos designada capital provincial. Josep Antoni va contraure matrimoni amb Rosa Balcells i Aleu i l’hereu d’aquests fou Joaquim de Castellarnau i Balcells. Cal esmentar, que la filla de Josep Antoni i Maria Antonia,  s’enllaça amb la família Canals.
Pel que fa a l’hereu, Joaquim de Castellarnau i Balcells, nasqué el 1835 i morí el 1896. Celebrà dos casaments i tingué una intensa vida política, militant al partit liberal conservador. Els seus fills, néts i besnéts són les generacions noucentistes dels Castellarnau. Del primer matrimoni de Joaquim, amb Carolina de Miró i Hortaffà el 1859 en nasqueren cinc fills. 
Del segon enllaç, amb Tecla Oliva i Baradat el 1878 nasqué només un fill. La línia familiar, continuà tot i els nombrosos portadors del cognom Castellarnau per altres línies, per Ferran de Castellarnau i de Miró. 




4 comentarios:

  1. m'agrada moltíssim aquesta casa i aquest blog està tot ple d'informacions i curiositats de la casa. Moltes gràcies

    ResponderEliminar
  2. He llegit en un altre lloc, que na Maria Antònia Castellarnau i Balcells i en Joaquím Canals i Foraster els quals es van casar el 26 de novembre de 1852, eren COSINS SISENS.... Em podrieu dir alguna cosa sobre això i esclarir per on ve el parentiu??

    ResponderEliminar
  3. He llegit en un altre lloc, que na Maria Antònia Castellarnau i Balcells i en Joaquím Canals i Foraster els quals es van casar el 26 de novembre de 1852, eren COSINS SISENS.... Em podrieu dir alguna cosa sobre això i esclarir per on ve el parentiu??

    ResponderEliminar
  4. De maría Narcisa de Castellarnau y Antonio del Hierro y Oliver, nació Antonio del Hierro y Casrtellarnau que contrajo matrimonio con Teresa Díaz y a su vez tuvieron dos hijos Narcisa que contrajo matrimonio con un oficial de la Marina y se instaló en Ferrol y Antonio del Hierro Fíaz casado con Matilde de Echeniqie y de las Mulas hija del coronel de artillería Juan Bautista de Echeniqie y Retamat De esta relación nació Antonio del Hierro y de Echenique (1870-1918) casado con Amparo Lopez-Dagabgo (1872-1919). Su hijo Antonio del Hierro y López Daganzo (1902-1970) contrajo matrimonio con Teresa Monedo Pico (1901-1984). De la unión nació María Teresa del Hierro Monedo (1923-2011) casada en 1949 con Rafael Queralt Cuartero (1918-1983 de cuya unión nació la escritora e historiadora catalana María Pilar Queralt del Hierro.)

    ResponderEliminar