La Casa Castellarnau.


 Una casa noble per a una família noble: la casa del Carrer Cavallers

Com hem esmentat línies amunt, fou Maria de Magrinyà qui impulsà la reconstrucció de la Casa Castellarnau, però ara retrocedim en el temps, per situar l’adquisició de l’immoble.
Carles i Maria, desprès de les seves noces es traslladaren a viure a la casa dels Magrinyà, al carrer de les Escrivanies Velles, herència del pare de Maria de Magrinyà. L’edifici, segons queda recollit per Francesc Caputo llogater de l’habitatge es trobava força deteriorat[1]. A aquesta situació cal sumar el desig de trobar una llar més acord amb el seu status, situació que comportà la recerca de una nova casa. El 1764 Carles de Castellarnau adquirí a Josep de Vidal i Amargós l’immoble del Carrer Cavallers, al que sumà dues cases veïnes[2] per tal de fer una llar més gran. Carles de Castellarnau no veié el projecte ja que morí l’any 1766.
Així conclou la història de un espai havia pertangut als Figuerola i Blanes, als Terré, als Soldevila, als Girón, els Rebolledo i als Peirí i que ara passava a mans dels Castellarnau, els que perpetuarien el seu nom a l’immoble fins a l’actualitat.
La vídua de Carles de Castellarnau, ajudada per Baltasar de Castellarnau  iniciaren el projecte de rehabilitació de l’habitatge: en primer lloc contractaren a Josep Prat, per tal que dissenyés un frontis que donés uniformitat a les tres cases, ara ajuntades per tal de formar una sola. Respecte a l’evolució d’aquestes obres, es aconsellable la obra de Salvador Rovira  Els Castellarnau, senyors del ferro[3], on trobem les dades fins i tot dels pagaments.
Pel que fa a la disposició inicial de l’immoble, aquest s’estructurà en quatre parts: els baixos, un entresòl, la planta noble i un segon pis. Actualment, d’aquesta casa es conserva només el pati amb l’escala.
A l’entresòl, que comptava amb catorze estances hi destacava la sala principal i al seu voltant es situaven la resta de sales, entre les quals hi havia un despatx, una biblioteca i els dormitoris. Podríem dir que aquesta era la part més habitada de la casa, ja que era on feien vida els habitants de l’immoble i on rebien les visites. La planta noble estava dedicada a la vida social dels Castellarnau i al tercer pis altres dependències entre els que trobem dos rebosts.



[1] Rovira i Gómez, S. Els Castellarnau, senyors del ferro. Arola, Tarragona 2009.
[2] Aquestes dues llars  veïnes eren propietat de Pau-Miquel Carbonell i de la seva mare Antònia Pijoan. Ídem.
[3] Ídem.


No hay comentarios:

Publicar un comentario